Els avis de Tarroja de Segarra, quan eren petits, sempre havien sentit de boca dels seus padrins que l’home que va descobrir Amèrica va viure en aquell poble. Però quan ho varen estudiar a l’escola, la història era ben diferent. És evident que els llibres d’història no ensenyin res de l’estricament verdader i és ben sabut per tothom que Cristòfol Colom era italià. Però com es pot explicar que una tradició oral s’hagi mantingut de generació en generació durant tant de  temps?

Hi han molts motius sòlids per dubtar de la versió estàndard dels orígens de Cristòfol Colom. La versió de Tarroja no és l’única en posar en dubte els seu origen. Encara que per a tothom Colom sigui italià - genovès, en els últims 100 anys hi han hagut moltes teories sobre el seu origen.

Des que va arribar a Castella el 1484-1485 fins a la seva mort el 1506, no va dir mai a ningú d'on era. Ja es ben curiós que cap document que parli d’ell no hagi sobreviscut.

En el seu testament es diu que va estipular que un membre de la seva família havia d’anar a viure a Gènova, perquè en ella hi va néixer i créixer. L'autenticitat del document s'ha posat en dubte per bones raons. El document va desaparèixer durant molts anys i, després de la seva mort, va aparèixer quan s’estaven disputant l’herència.

No hi ha cap arxiu oficial que mencioni la nacionalitat de Colom i la primera vegada que Cristòfol Colom és mencionat, parlen de “l’estranger”. Ni Ferran II ni Isabel de Castella, entre d’altres, no fan referència a cap italià ni a cap altra nacionalitat. Tampoc els ambaixadors genovesos que van estar a Barcelona el 1493 parlen de la tornada de Colom, com si es tractés d’un noi i no d'algú de seva pròpia ciutat. Existeixen incomptables documents ocults sobre Colom i cinc contemporanis van escriure treballs que donen algunes pistes sobre el seu origen:

El seu fill Fernando - La Historia del Almirante

Bartolomé de las Casas - Historia de las Indias

Gonzalo Fernandez de Oviedo - Historia Natural de las Indias

Pietro Martire di Anghiera - Décadas de Nava Orbe y Epístolas

Andres Bernálde - Historia de los Reyes Católicos

Els defensors de les teories no genoveses insisteixen en què la teoria que un treballador pobre de llana genovès va voler ocultar la seva identitat, després de fer-se famós, és inútil. Insisteixen que l’home que es va anomenar Cristòfol Colom, testificat en documents genovesos notarials, nascut el 1451, va viure a Gènova el 1470, no és el mateix home que va aparèixer a Castella el 1485 – 1486, i que el 1492 va conduir una expedició al nou món. Aquell home mai es va dir Cristoforo Columbus, ell mai va escriure en italià i, pel que es coneix, mai no el va parlar. No pertanyia a cap família noble ni tampoc tenia experiència com a mariner i tampoc com a capità. A més a més, Cristoforo Columbus tampoc tenia motius per amagar la seva identitat en aquell temps a Espanya. Si la identitat de Colom volia ser ocultada havia de ser d’algun lloc que no volien que se sabés.

Per què la tesi catalana és convincent?

1 - La forma del seu nom: segons el que s’ha deduït i evidenciat el seu nom era Colom. Els altres dos noms que apareixen relacionats a documents espanyols són Colomo i Colón. Aquests dos noms reflecteixen la pronunciació castellana del nom de Colom. El nom és català, ni italià ni espanyol.

Si Colom fos Cristoforo Colombo de Gènova, no tenia raons per ocultar la seva identitat, però si es tractava de Cristòfol Colom de Catalunya sí que en tenia, de raons.

La història ens diu que els catalans van lluitar contra el Rei Joan II d'Aragó i el seu fill Ferran va ser el futur home de Isabel de Castella. Durant la guerra civil de 1462 al 1472, sabem que Colom va utilitzar la traducció llatina del seu nom per ocultar-se, ja que els seus amics eren els enemics dels reis catòlics: Renné d'Anjou, el vicealmirall Guillem de Casanova-Colom, el Rei Joan II de Portugal i el Duc de Medinacelli.

Següent>>