La comarca de la Segarra té el sòl calcari en la seva majoria de territori i una vegetació amb domini de carrascars (alzines glaneres) com a les terres interiors ibèriques. És per això que ens pot recordar els paisatges dels altiplans de Castella. Si mirem els mapes dels diferents tipus d’alzinars que existien a la península ibèrica, podem veure com els carrascars ocupen bona part de la península, arribant per la part sud de Catalunya fins a la Segarra. Aquests boscos són alzinars de Quercus ilex ssp rotundifolia, que es caracteritzen perquè quasi no tenen sotabosc i són d’un color més grisenc que la resta d’alzinars. La vegetació està formada en gran part per un sol estrat.

Tanmateix, a la Segarra gairebé no queda bosc, ja que la majoria de terreny són terres de conreu i hi predominen més les garrigues, brolles, erms o pastures i jonça en els obacs frescals. També podem trobar alguna que altra pineda però aquest no és l’arbre que caracteritza aquesta comarca.

A la part nord-est de la Segarra, hi ha bosquets de roure valencià (Quercus faginea) i també es poden trobar plantes submediterrànies i muntanyenques. Aquestes rouredes de roure valencià es poden trobar a la part septentrional de la comarca, tocant la comarca del Solsonès i cap a les terres de l’altiplà central direcció a les serres de Suró, del Tallat, del Montsant, les muntanyes de Prades i la serra de la Brufaganya. Aquests boscos són més humits que els carrascars.

A la zona sud de la Segarra es troben plantes típiques de l’estepa ibèrica i del nord d’Àfrica. Unes de les plantes més abundants són la boja pudenta (Artemisa herba-alba) i el siscall (Salsola vermiculada).

La vegetació a la vora dels rius canvia, donant pas a bosquets d’oms, àlbers i algun salze. A la part on s’estanca l’aigua i pel pas de torrents, també es poden trobar canyissars i joncs.

Als voltants dels camps de conreu, justament als marges, trobem diferents arbustos com ara els esbarzers o els aranyons. Aquests últims són tan abundants a la Segarra que fins i tot hi ha un poble que té el nom de la fruita que dóna aquest arbust: l’Aranyó.També es poden trobar farigola o timó, romaní i espígol, com a herbes aromàtiques.

Els conreus

Hi ha documents de l’any 1716 en què la comarca de la Segarra ja apareixia com una comarca dedicada al conreu del cereal. També fou una zona important de vinya, però quan hi hagué la crisi de la fil·loxera a finals del segle XIX, aquest conreu quedà malmès, així com també l’economia de la Segarra. Es va tornar a plantar ceps, aquesta vegada d’una varietat americana, però no en la mateixa extensió que abans de la passa de la fil·loxera. Va ser tan important el conreu de la vinya, que encara ara algun padrí diu que se’n va a la vinya. Les plantacions d’oliveres tingueren la seva importància, fins que hi hagué la crisi de l’oli. El conreu d’ametller també ha anat a la baixa a causa que el procés de recol·lecció encareix molt el producte i no és rendible. Tot això, junt amb el clima dur i l’èxode rural que ha deixat la zona sense mà d’obra, ha fet que avui en dia el conreu majoritari sigui el de cereals. En temps anteriors s’havia cultivat sègol i civada; després de la guerra civil del 1939 es conreà blat i ara a la majoria de camps hi ha ordi, ja que és un cereal més productiu que el blat i la seva resistència a la secada és major.

Del gra de l’ordi se’n fa cervesa i pinso i de la palla, paper. El fet que a la Segarra predomini en la seva majoria el conreu d’ordi, fa que sigui considerada com una comarca de règim agrícola de monocultiu. Aquesta situació ve donada per la pobresa de la terra, el clima i l’escassetat d’aigua.

Les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya són de l’any 1999 i llavors hi havia 45.432 ha de conreu, 812 ha de pastures permanents i 9.898 ha de terreny forestal. S’hi pot observar que l’any 1982 hi havia 6 ha de pastures permanents i l’any 1999 havia crescut fins a les 812 ha.

L’any 1999 els conreus quedaven distribuïts així: 10.142 ha de blat, 30.346 ha d’ordi, 129 ha de civada, 6 ha de sègol, 34 ha de blat de moro. També es troben 297 ha de farratges verds, 75 ha d’alfals, 68 ha d’horta. Altres 486 ha es dediquen al conreu industrial de girasol, llavor de nap i colza. L’ametller ocupava 813 ha, 1 ha l’avellaner i 6 ha el noguer. La vinya ocupava 124 ha i l’olivera 502 ha.