Ara fa 2.500 anys la Segarra entra en un procés de culturització que s’acaba amb la formació de la cultura ibèrica.

Els Lacetans era la tribu que havia a la Segarra per aquell temps, encara que també es creu que la part sud-oriental de la Segarra pertanyia a la cultura dels ilergetes. (Ceràmica vermella de vernís vermell. Pla de les Tenalles - Granyena)

Les revoltes contra els romans d’aquests grups tribals van acabar definitivament amb Marc Porci Cató el 195 ac.

Després de la derrota d’aquests poblats, aquests no van desaparèixer de la nit al dia, ni els pobles van ser abandonats de sobte. Aquestes cultures van perdurar al llarg de dos segles.

La primera vegada que es va parlar de la Segarra com a topònim, apareix en una làpida funerària on ja es parla del Municipium Sigarrensis i que es va trobar a Prats de Rei. Aquesta làpida deixa entreveure que els romans organitzaven les seves noves conquestes en funció dels pobles i de les tribus que hi estaven establertes.

De l’època romana hi ha restes freqüents especialment en llocs riberencs. Pels vestigis de poblats que s’han trobat es pot arribar a suposar que el poblament d’aleshores era força considerable. Els romans van prendre d’alguna manera consciència del paper de les terres segarrenques com a terra de pas. S’han trobat indicis que varen establir dues vies de comunicació que travessaven la Segarra: la ruta de Lleida a Girona per Cervera i Manresa i una altre ruta que des el Sud i passant per Guissona, devia anar a trobar la via del Segre.

Queda constància que la cultura romana i ibera van tenir assentaments a la Segarra.

A la comarca:

Tarroja de Segarra: A prop dels camps dels Vilassos hi trobem un jaciment dels fonaments del que havia estat una vila romana del s.II

Guissona: Visita a Guissona de la ciutat de Iesso, antiga ciutat romana fundada el segle II a.c.

Florejacs: Poblat Ibèric de la Malesa.

L'Aguda: Jaciment del Tossal, restes ibèriques

Biosca: Jaciment de la vila romana de Biosca

La Mora: Pla de les Tenalles - Poblat ibèric -

A la comarca de l'Urgell trobem:

Castellnou d’Ossó: Hi trobem una torre circular romana (s. II aC.), de la qual sobresurt uns grans blocs de pedra col·locats amb fileres.

Molí d’Espígol (Tornabous). Poblat ibèric (S. VIII aC. fins a 218 aC.). Un dels jaciments més importants de la civilització Ibèrica a Catalunya. Es coneix la seva existència des del 1919 i s’ha anat excavant regularment des del 1970. El poblat cobria un espai més o menys circular amb una muralla que el circumdava. Els carrers estaven enllosats i les cases eren de planta rectangular, a l’interior de les quals es conserven encara algunes llars.