Els Segles Medievals

La fesomia de la Segarra actual té el seu origen a la Segarra Medieval (a partir del segle XI). De la gent que va viure a la comarca al voltant de les ciutats romanes i també sota el domini visigot no se’n sap massa cosa.

Durant el segle IX el despoblament de la Segarra es va veure agreujat, ja que la zona ja esdevenia zona de pas i transició entre cristians i musulmans.

L’any 801, la frontera entre cristians i musulmans es resseguia a llarg del curs dels rius Segre-Carderner-Llobregat. La Segarra, doncs, encara era territori musulmà, situació que va durar fins a finals de segle IX, després que el comte Guifré ocupà la zona de l'Alta Segarra al marge esquerre del riu Llobregós. Tota aquesta situació va durar fins a finals del segle X i començaments del XI, que ens trobem ja sota el domini cristià.

Al marge del Llobregós trobem els castells de Sanaüja, Biosca, Lloberola, L'Aguda i Torà. després de la desfeta del califat de Còrdova, els cristians van ocupar la resta de la zona que avui anomenem Segarra i durant el segle XI es va configurar en tres comtats.

 El Comtat d'Urgell - Zona nord de l'actual Segarra

El Comtat de Manresa - Zona sud

El Comtat de Berga - Zona mitja

Sota aquesta divisió política es va dur a terme la repoblació del territori que tenia com a objectiu primordial evitar les incursions sarraïnes, per això la Segarra es va organitzar en una xarxa de castells. El castell en un primer moment era constituït per una torre rodona, símbol de defensa. A poc a poc, al costat dels castells s'hi van anar assentant pobles que formaven viles closes per una muralla o bé per la part posterior de les cases. Al seu interior només s’hi podia accedir mitjançant un o més portals que avui en dia encara es conserven. Al costat d’aquests castells hi trobem l’església que completava l’arquitectura del poble, símbol de l’organització religiosa que dominava el país, feta de portalades i absis d’estil romànic.

El sistema feudal aviat es va implantar com a sistema socioeconòmic. A mesura que el perill musulmà va anar desapareixent, les tensions amb la noblesa, cada cop amb més poder, va afavorir la divisió territorial en funció del poder. El castell, que en un altre temps havia estat símbol de protecció, ara es convertia en castell-palau gràcies a les rendes que els hi varen proporcionar el safrà i sobretot el blat.