|
Habitants: 11
ha
Altura: 640 mts
Municipi de Torà
   
Llogaret del municipi de Torà de Riubregós (Segarra), al
capdamunt del coster meridional, acinglerat, de la serra de
l'Aguda. Al voltant del castell (enrunat) i de l'església de
Santa Maria (romànica) es formà el nucli del poble.
L'església, traspassada el 1438 la categoria parroquial a Sant
Gil de Torà, esdevingué santuari de la Mare de Déu de l'Aguda.
La situació del llogaret damunt mateix de Torà i de la
carretera d'Igualada a Ponts ha fet que hagi esdevingut
posició fortificada en totes les crisis bèl·liques. El nucli
d'edificis actual queda reduït a dues cases (cal Màrtir i cal
Coberó) i alguns masos dispersos (Reiners, Homenets i
Verdaguer).
Informació facilitada per
www.viladetora.net
La primera menció del lloc de l’Aguda de la
qual es té constància data de l’any 1024 en què un judici
celebrat a Guissona es consigna el terme de "Taurani sive ipsa
Acuta". El castell formava part de la xarxa de defenses
cristianes vers els sarraïns que ocupaven la conca del
Llobregós i els plans de la Segarra. Era format primerament
per una torre de planta circular amb els extrems arrodonits de
la qual se’n conserva una alçada de 4 metres. Pel seu aparell
constructiu cal datar-la als voltants de finals de segle IX.
Posteriorment, al segle XI, s’adossà a aquesta torre un cos
allargat de dues parets paral·leles, creant-se una sala de 7
metres d’amplada i una longitud de 17 metres. Al final
d’aquest cos longitudinal, es bastí una torre amb una forma
circular, que s’adossà al mur est d’aquesta sala.
 Santuari de Santa Maria de l’Aguda
L’actual temple, dedicat a la Verge, és una construcció
d’estil romànic d’una sola nau i dos absis rodons, un a la
capçalera i l’altre a la lateral Nord, amb volta de canó no
primitiva. Presenta el parament de pedres treballades a
maceta, fet típic del romànic més pur, en els laterals, als
dos absis, ornats d'arcuacions i bandes llombardes, i en la
porta. Té capelles afegides a banda i banda, porta a ponent
refeta i un campanar de planta rectangular més modern. Destaca
la presència d'una pica baptismal dels ss. XI-XII.
Cronològicament cal situar la seva construcció entre finals
del segle XI i la primera meitat del segle XII. Ha patit
diverses reformes, especialment la dels anys 1847 a 1856, quan
degut a la guerra dels set anys es va calar foc al temple,
cremant-se un valuós retaule gòtic i tot el seu interior. Els
anys 70 es realitzà una restauració i l'any 2000 s'hi han fet
obres que han reformat l'absis, la teulada i la torre, i s'ha
suprimit la moderna capella que feia les funcions de sagristia.
Sant Salvador de l’Aguda
Situada uns 300 m a llevant del santuari i el nucli habitat de
l'Aguda. Va ser la primera església. Aquest temple surt
esmentat l’any 1100 quan els vescomtes de Cabrera, senyors de
l’Aguda, donaren la capellania de Sant Salvador de l’Aguda a
Santa Maria de Solsona. Es tracta d’un edifici romànic d’una
sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat i
capçada a llevant per un absis semicircular i porta al mur de
migdia. L’aparell ha estat fet de carreus ben escairats i
irregulars, disposats en filades uniformes, fet que evidencia
les formes pròpies de les construccions del segle XII.
Restes Arqueològiques
Jaciment del Tossal, d'època ibero-romana i estat de
conservació dolent, situat en el punt geodèsic.
Necròpolis de ca l'Homenets. Al peu del camí d'aquest mas al
de Cabirols. Pertany a l'època altmedieval. L'estat de
conservació és dolent
Castell de Musoleres. Prop de mas Reiners. Només es conserva
un enderroc.
Torre de la Ferreria. Jaciment, en estat ruïnós, probablement
d'una torre de l'època medieval.
Camí i carrerada de Torà a Puig-Redon. Antic camí ramader que
s'enfila de Torà a l'Aguda per migjorn.
Carrerada de Guissona a l'Aguda. Baixa per la part de ponent
vers el pla, creuant-se amb el cami ral de Torà a Biosca en
l'indret de la Creu del Pla (casa Birrot). Es tractaria d'una
de les vies pecuàries per menar el bestiar cap al Pirineu els
mesos estivals. |
