|
Habitants:
30
ha
Altura: 486 mts
Municipi de
Torrefeta i Florejacs
   
El poble és lleugerament encastellat i l'antic nucli és
presidit per l'antiga casa senyorial i ara habitada per
una sola persona. Encara s’hi conserven alguns racons
típics. El castell que presidia el poble va ser
transformat en vivenda.
La casa senyorial té l'estructura d'un gran casal, amb
finestral de tipus renaixentista, i un pati central que
comunica els diversos apartaments amb portalades de grans
dovelles. En la llinda del portal hi ha un escut d'armes
molt similar al que domina la porta de l'església de
Castellnou d'Oluges. Acompanyant el poble hi trobem
l'església parroquial de Sant Jaume de Bellveí, al centre
del poble.
Aquest nom apareix documentat ja el 1046, quan el bisbe
d'Urgell, Guillem de Cerdanya, reconeix el domini de
Guillem Miró sobre Bellveí. Cent anys més tard hi tenia
alguns drets Guillem Guadall, que els cedí a l'església de
Solsona.
En els fogatjaments de la segona meitat del segle XIV era
dels Sacirera, poderosa família de la comarca (consten 10
focs en 1365-70 i 14 focs el 1380) i els segles XV i XVI
senyorejaven el lloc els Agulló. Els Agulló-Pinós reberen
de Felip V, a l'inici del segle XVIII, el marquesat de
Gironella. Aquests marquesos mantingueren el domini fins a
la fi de l'antic règim.
 Curiositats
Una curiositat de Bellvei la té el Castell. El que crida
més l'atenció de l'edifici és un detall marí en terra de
secà, és a dir, tret del mar, i això és que per acabar el
castell van posar-hi el costellam d'una balena, que amb
els seus tres metres encara aguanta avui en dia.
Un vell costum desaparegut: era típic, ara fa bastant de
temps, que es fessin balls durant les festes. Abans es
prenien molt seriosament el fet que alguna noia donés
carabassa quan algun noi l'havia anat a treure a ballar, i
els nois això ho consideraven una ofensa personal. Com a
càstig a aquestes denegacions, els homes prenien mesures,
de manera que les noies eren burlades i les feien quedar
en ridícul. Una d'aquestes coses per a fer-les quedar en
ridícul, i potser la més freqüent, era la de fer les
ramades: posaven oli de resina i colors amb pols en un
plat, feien una gran barreja que era llançada a la façana
de la casa on vivia la noia, on quedava una marca que
assenyalava la seva actitud. D'aquesta manera la noia
quedava avergonyida. D'altres maneres de revenja era
cantar sota la finestra cobles iròniques, o bé el dia que
acceptava sortir a ballar la deixaven sola al mig de la
pista de ball abans que s'acabés la cançó.
Estrofa popular del poble:
Carbassa m'han donat/ tallada amb un ganivet,/ més
m'estimo la carbassa/ que el vell masoveret./ Carbassa
m'han donat/ tallada amb una destral/ més m'estimo la
carbassa/ que el vell de Cal Pau./ Carbassa me n'han
donat/ tallada amb un punxó,/ més m'estimo la carbassa/
que el vell de ca l'Abelló
Telèfons d'interès
Ajuntament de Torrefeta
i Florejacs
Direcció: Afores s/n -Torrefeta-
Telèfon: 973 52 01 84
Email:
ajuntament@torrefeta.ddl.net
Horari: cada matí menys dimarts
Consultori Mèdic
Llor, El - Dijous a les
13,00h
Bellveí-Dilluns a les 13,00h
Torrefeta-Dimarts a les 12,15h
Sedó-Dilluns a les 12,15h
Festes
Populars
Festa Major: 23 de
Juliol
|
