|
Habitants: 28
ha
Altura: 540 mts
Municipi de
Torà
   
Informació facilitada per
www.viladetora.net
El poble de Cellers, situat a l'antiga vall de Forest, és
centrat per l'església parroquial de Sant Martí de Cellers i
un grupet de cases. A 1,5 km s'alça l'antic monestir de Sant
Celdoni i Sant Ermenter de Cellers del qual només resta
l'església (segles XI-XII). Constitueix l'exemplar més notable
del romànic de la zona, compost d'un creuer amb tres absis
però sense nau (probablement inacabat); la cripta, amb
capitells originals, fou restaurada el 1898.
Aquesta zona resultà especialment castigada per l'incendi
forestal del 1998 i va posar en greu perill l'edifici que,
posterioment, ha estat sotmés a una restauració consistent en
la refeta de la coberta i el descobriment de part de la
primitiva façana.
En un document datat el 1038, conservat a l'Arxiu Episcopal
d'Urgell, consta una donació a Guillem, Galí i Sunifred
(probablement tres companys monjos) de l'església de Sant
Martí de Cellers, amb l'encàrrec que tinguessin cura de
l'església de Sant Celdoni, on s'establí una petita comunitat
monàstica, que adoptà la regla benedictina, i formà un priorat
que el 1070 fou unit al monestir també benedictí de Sant Serni
de Tavèrnoles.Una llegenda tardana (recollida al segle XVI)
diu que els cossos dels màrtirs sant Celdoni i sant Ermenter
foren portats de Calahorra a Cellers al moment de la invasió
musulmana, cercant un indret amagat, on després s'edificà
l'església. Probablement a causa de les epidèmies que delmaren
la població a la meitat del segle XIV, el monestir restà sense
gent i el poble només tenia sis famílies; a la fi del mateix
segle, el comte de Cardona Joan Ramon Folc, usant el seu poder
i el consentiment del seu feudatari Ramon de Pinós, i adduint
la solitud del lloc, s'apoderà de les relíquies o cossos dels
Sants Màrtirs i les donà a la parròquia de Cardona, on foren
dipositades a l'altar major de l'església de Sant Miquel,
recentment construïda (el solemne trasllat es féu el 19
d'octubre de 1399). Les rendes del priorat foren cedides el
1593 a la nova canònica diocesana de Solsona. Fou senyor
feudatari del lloc Bernat d'Anglesola; passà als Pinós i el
1514 era del mateix senyor de Claret.
El castell de Cellers té el seu origen en el marc de la
reconquesta cristiana a cavall dels segles IX i X. L'any 1375
era del senyor Ramon del Pinós que el tenia en feu pels
vescomtes de Cardona.
El castell era un robust edifici de planta més o menys
quadrangular, la façana del qual presentava un bell escut de
marbre blanc, amb les armes dels Pignatelli, els Aimeric i els
Anglesola, que mantingueren el senyoriu durant el segle XVIII.
L'edifici fou habitat fins als anys 50, des d'aleshores ha
sofert una forta i ràpida degradació i actualment només podem
trobar-hi ruines.De l'antic monestir en resta l'església. Es
tracta d'un notable exemplar romànic. La cripta, amb capitells
originals fou restaurada el 1898.
 Llegendes
Una llegenda diu que els cossos dels màrtirs Sant Celoni i
Sant Ermenter van ser portats de Calahorra a Cellers al moment
de la invasió musulmana cercant un indret amagat, on després
s'edificà l'església. |
