Habitants: 20 ha.

Altura: 612 mts

Municipi de Sant Guim de la Plana

Comabella forma part del municipi de Sant Guim de la Plana. La primera vegada que se'n té noticies és al segle XI.  Situat a l'extrem sud del terme, més enllà ja trobem les terres dels municipis de Sant Ramon i Estaràs a la capçalera del riu Sió. La seva estructura de clos tancat és com la de molts pobles de la Segarra, amb un nucli circular i ple de carrerons interiors i n'hi ha un que no té sortida. Seguint amb la tipologia típica dels pobles segarrencs trobem una església que està dedicada a Sant Esteve.

El poble, com es diu, té estructura de clos tancat i està a 612 m d'altitud. En el poble hi ha un carrer sense sortida que abans, quan es vivia de la cacera, es feia servir per acorralar la peça de caça. Se sortia fora i s'intentava aixecar la caça dels camps, per tal que entrés al poble, acorralar-la i entaforar-la al carrer, on conills i llebres eren caçats sense possibilitat de fugida.

També hi havia un forn comunitari on es feia pa de gla (fruit de l'alzina) i es pastava un cop per setmana.

Llegendes

El Sant Crist gros

Hi havia una vegada en una casa de Comabella un Sant Crist que era tan gros que no el van poder posar a casa perquè no hi cabia, els propietaris del Sant Crist van decidir posar-lo en una botiga on guardaven el gra. En aquell temps tenien mossos i es donà el cas que entrà a treballar un jove mosso a la casa. Un dia al vespre havien de carregar sacs del tros i portar-los d'un lloc a l'altre; com que era fosc s’il·luminaven amb llums d'oli. Al ser nou, el mosso, van voler gastar una broma al nouvingut, i van posar el Sant Crist il·luminat amb els llums d'oli talment com si fos algú que estigués mort a terra. L'ensurt del mosso va ser tan gran, que va caure estès a terra. Els amos, en saber el que havia passar, van decidir donar el Sant Crist a l'església, però l'església ja en tenia un i el capellà va decidir posar-lo a les golfes, ja que no hi havia cancell. Temps més tard, Mossèn Lluís Rubies el va trobar a les golfes i va decidir vendre'l, i amb els diners rebuts van poder construir el cancell.

La Vera Creu

Fa molt de temps, un bon dia al vespre, un cavaller passà per aquesta contrada i en veure que la nit se li tirava a sobre demanà hostatge en una casa. Els amos de la casa l'acolliren i no sols li donaren sopar i llit sinó que el feren sopar a la taula amb ells. Després de sopar el cavaller anà a donar menjar al cavall, per després asseure's a la vora de la llar de foc de la casa i fer petar la xerrada amb la gent que l'havia allotjat aquella nit. Part de la nit la passaren escoltant les narracions del cavaller i fins ben tard no anaren a dormir. L'endemà al matí, els amos es llevaren i anaren a despertar al cavaller, però tingueren una sorpresa quan veieren que a la seva habitació no havia ningú. De seguit van baixar als estables i tampoc hi varen trobar el cavall, en canvi en el seu lloc hi varen trobar una veracreu. Amb mans tremoloses l'agafaren i la pujaren a la casa on la guardaren en etern record d'aquell cavaller, que mai ningú no ha sabut qui era i què feia per aquestes terres. Més endavant es descobrí que la veracreu contenia un trosset de fusta que procedia de la creu de Jesucrist. Davant la creu hi ha un cristall de roca, que només era posat en aquelles relíquies importants.

Telèfons d'interès

Ajuntament de Sant Guim de la Plana
Raval, 1
973 55 05 86
ajuntament@santguimplana.ddl.net
Horari:dimarts i divendres, de 8 a 13 h dijous, de 8 a 11.30 h

Consultori Mèdic

Baixada del Castell, s/n
Horari: dimarts, 15.45 h

Festes Populars

07/05/2005 - Festa Major

09/08/2005 - Festa de Sant Salvador

Castell de Vicfred