|
Habitants:
30
ha
Altura: 437 mts
Municipi de
Plans de Sió
   
A l’igual que moltes poblacions de la Segarra, durant els
segles medievals va ser una vila closa.
L'església parroquial de Sant Jaume té una portalada amb grans
dovelles, però el conjunt de la construcció és del s. XVII i
el campanar del XIX.
Al Canós hi ha, des de 1986, una estació agrometerològica que
constitueix una base per als nombrosos treballs d'investigació
que es porten a terme en els conreus de la zona, que es
caracteritza per una climatologia extrema al llarg de l'any i
per la gran sequera.
 Curiositats
El Senyor Dídac de Moixó
El senyor feudal Dídac de Moixó tenia 29 propietats i una
d'aquestes era Canós. Fou l'amo del Castell de Montcortés. Hi
ha moltes fites divisòries de finques que encara conserven el
seu nom esculpit a la pedra. També es conserva la casa que
tenia al poble, així com el seu renom "Can Senyor", on al
celler encara podem trobar el cep de tortura per immobilitzar
els reus d'algun delicte contra el senyor. Els descendents
dels masovers del senyor, encara viuen al poble.
Sant Sebastià
Ens explica la tradició que tot el poble estava afectat per
una pesta de tifus i que la gent moria. El poble va recórrer
al Sant fent vot festiu en cas que el poble es guarís. Com que
això va ser així, el poble del Canós fa festa votiva per sant
Sebastià.
Llegendes
El Tossal de les Bruixes
Al Canós hi ha un tossal que té aquest curiós nom. La llegenda
explica que en aquest lloc vénen tots els bruixots de la
comarca, es diu que les bruixes que hi ha, vénen fins aquí per
trobar-se amb els bruixots i dansar junts, fer els seus
aquelarres, i es posen d'acord amb qui han de fer mal o bé.
Posteriorment, i seguint amb la tradició, es diu que els vidus
i vídues de les rodalies es reunien i celebraven uns balls el
dia de Sant Silvestre, que també és el dia que dansen les
bruixes.
En Bernatxo Bandoler
En Bernatxo era un bandoler procedent de Sedó, que fou mort al
Canós. El cap d'aquest bandoler tenia preu fixat pel Govern
d’aleshores. Es tractava d'un home que anava pels pobles de la
comarca cometent delictes. Un d'aquests delictes més cruels
fou l'assassinat a sang freda de dos captaires rodamóns que
dormien al peu d'una alzina, per demostrar la seva maldat als
malfactors que l'acompanyaven. Quan en un poble s'assabentaven
de la seva arribada, el sagristà de torn o bé l'encarregat de
sometent, tocava les campanes per tal de mobilitzar tot el
poble un cop armat. Davant la presència d'en Bernatxo al
Canós, un veí de Can Sastre, que aleshores havia d'avisar el
poble, s'endugué una falç a la cintura per tenir una arma amb
què protegir-se. Tots dos es trobaren i seguidament el brutal
bandoler disparà un tret amb el trabuc sense que ningú en
sortís ferit. Tot seguit el veí del poble tragué la falç i la
va clavar al coll del bandoler. Aquest fugí fins a la font de
Montcortés on es netejà la ferida del coll i poc després morí.
Costums
Canós té tres sants significatius: el patró, Sant Jaume, el
dia del qual se celebra la Festa Major en el seu honor; Sant
Sebastià, que fou centre de devoció per part de tot el poble,
i Sant Isidre, data que duia aparellada la celebració del
Roser o Festa Major Petita.
Un costum en el poble, com en molts d’altres, és el fet que
per les cases es passi la capelleta de la Sagrada Família.
El mes de maig de 1986, van rebre la visita
de Norma E. Borlaug, premi Noble de la Pau l'any 1970. Va
visitar els camps d'assaigs de cereals i l'estació
agrometeorològica del Canós.
|
Castell de l'Aranyó
