Habitants: 147  ha

Altura: 636 mts

Municipi de Granyena de Segarra

Apareix per la part meridional d'un turó situat al vall baixa del torrent de Vilagrasseta. Es tracta d'una zona de relleu muntanyós moderat amb terres argiloses i calcàries, travessada pel torrent de Cercavins i situada entre els rius Corb i Ondara. Té 200 habitants i es un dels pobles més enlairats de la Segarra. La seva alçada fa que tingui un clima sec i fred, típicament continental,  el toqui tots els aires de la rosa dels vents. Els hiverns son freds i durs i llargs, els estius no son molt rigorosos i les tardors son bones.

L'origen de Granyena es troba en l'establiment de la primera comanda de l'ordre dels Templers a la península l'any 1131, per donació del compte de Barcelona, Ramon Berenguer. En aquella època la Segarra era frontera entre territoris cristians i musulmans. Per això el castell de Granyena constituïa una important punta de llança en un territori insegur. L'any 1136 el bisbe de Vic va signar per concedir a Granyena un capella propi, ja que els templers no podien dir missa.

El castell templer de Granyena, les restes de les quals encaran es conserven coronant el turó , era una construcció modesta però ben fortificada en el qual també hi trobem un convent.

Com es de costum, trobem el castell i l’església encara que en aquest cas també cal ressaltar els portals i les restes del recinte emmurallat que tancaven la vila. El castell avui en ruïnes esta documentat des del segle XI, i l'any 1130 el compte de Barcelona el va donar als templers que hi establiren una comanda. A l’extinció d'aquesta ordre, l'any 1312, el castell i la senyoria del poble van passar els hospitalers, que conservaren la possessió fins a la desamortització. Pel que fa a l’església es remarcable la impressionant silueta d'aquest temple, un dels més grans de la comarca, que fou construït al final del segle XVIII, seguint els preceptes neoclàssics.

Santuari de la Mare de Déu del Camí apareix documentat per primera vegada al final del segle XII i d’ençà del XVI hi sovintejaren les trobades anuals o capítols de la confraria assistèncial dels clergues de la població i voltants. Aquestes celebracions van deixar la denominació de capítol a l'aplec popular que s'hi va continuar celebrant un cop va desaparèixer la confraria el segle XIX. Avui la trobada es fa coincidir amb els volts de la Festa Major.

El santuari fou reformat, segons el projecte de l'any 1912 per l'arquitecte modernista terrassenc Lluis Muncunill Parellada, familiar del prestigios jurista Ramon M.Roca Sastre.

Aquest indret apareix documentat per primera vegada al final del segle XII i d'ençà del XVI hi sovintejaren les trobades anuals o capítols de la confraria assistencial dels clergues de la població i voltants. El santuari fou reformat segons els projecte de l'any 1912, per l'arquitecte modernista terrassenc Lluís Muncunill Parellada, familiar del prestigiós jurista Ramon M.Roca Sastre.

Llegendes

La Mare de Déu del Camí

Hi havia una vegada un pastor que estava pasturant el ramat, quan veié una bella imatge de la verge, ell l'agafà, se la va posar dins del sarró i se l'endugué fins al poble. En arribar al poble es trobà que l' imatge havia desaparegut. El pastor tornà al lloc on va trobar la imatge de la verge, i la tornà a agafar per portar-la al poble i igualment li havia tornat a desaparèixer la imatge de la verge. Hi tornà anar per tercera vegada i li succeí el mateix. Per això es decidí aixecar un temple a la verge allà on s'havia trobat, arran del camí. Expliquen que una vegada hi havia una sequera tan gran que la terra es civellava tota, la gent començà a fer pregàries a la verge perquè plogués . Però van passar els dies i no va ploure, i algú comentà que la culpa de que no plogués podria ser d'una mora que vivia aquí, i decidiren fer-la fora. Quan la mora marxava, es va aturar al temple, i malgrat ser mahometana, va entrar i li contà a la verge, que els veïns del poble la feien culpable a ella de la sequera. Acabant d'explicar això, el cel s'ennuvolà i comença a caure una pluja abundant que posà fi a la sequera. En record d'aquell fet canten:

La moreneta es convertí/ i si negra fou suara,/ li restava un cor més blanc/ que la roba de bugada.

Telèfons d'interès

Ajuntament de Granyena de Segarra
Sant Pere, s/n
973 53 08 99
ajuntament@granyenasegarra.ddl.net
Horari: Dijous tarda

Consultori Mèdic

Sant Pere, s/n
973 53 02 64
Horari: dilluns-dimecres-divendres, 10 h dijous, 12 h

Piscines Municipals

A Granyena hi trobem les pisicines municipals

Festes Populars

12/02/2005-Carnestoltes

23/03/200-Festa a l'ermita de la Mare de Déu del Camí. Concurs de pintura ràpida

27/03/2005-Caramelles

12/08/2005-Festa del segar i batre amb sopar de pagès

14/09/2005-Capítol Mare de Déu del Camí

15/09/2005-Festa Major

23/12/2005-Missa del Gall, al sortir torronada i concert