|
 
   
Informació de
www.ccsegarra.com
La vila de Guissona, situada a la
part central del municipi, és a l'esquerra de la riera del
Passerell. Conserva part de la muralla medieval; trossos de
llenços de carreuada i la porta N de l'antiga muralla medieval
(Portal de l'Àngel). La plaça Major és porticada i molts
carrers de la vila són enllosats.
L'església arxiprestal de Santa Maria de Guissona fou bastida
al darrer quart del segle XVIII per l'arquitecte Feliu Borràs.
El nou temple substituí una edificació anterior que tenia el
seu origen en una col.legiata agustiniana. De l'església vella
és conserven només la capella de la Mare de Déu del Claustre i
la del Sant Crist. A l'exterior destaca la façana, que deriva
de la tipologia establerta a partir del frontispici de la
Universitat de Cervera.
Les restes arqueològiques més antigues del passat de Guissona
són el poblat situat a l'actual plaça del Vell Pla i potser a
Capdevila. La datació d'aquest poblat es remunta al principi
de l'edat de ferro (s. IX-VIII a. C.) Posteriorment es
transformà en ciutat romana, amb la denominació de Iesso.
D'aquesta època han estat trobades diverses làpides, prou
explícites per evidenciar el caràcter de ciutat de Iesso.
Al NE de la vila, prop d'on neix el torrent de Fluvià que
desguassa al Sió, a 1 km de Guissona, hi havia hagut un
castell i la parròquia de Sant Jordi. La jurisdicció del lloc
fou adquirida pel bisbe d'Urgell i el 1505 hi començà una
residència per als bisbes que quedà interrompuda l'any 1514.
La construcció coneguda amb el nom d'Obra de Fluvià o de Santa
Llúcia és un conjunt de planta quadrada entorn d'un pati
central. Els interiors evidencien una gran riquesa ornamental
de tradició del gòtic tardà proper al classicisme.
Guissona compta amb el Museu Eduard Camps i amb el Parc
Arqueològic de Iesso.
La Coorporació Agropecuària de Guissona (CAG) és una de les
indústries càrniques més importants del país.
 |
