|
Habitants:
131
Altura: 528
Municipi de
les Oluges
   
Aquesta
població s'enfila en un turó situat al marge dret del riu
Sió i antigament estava dividit per dos nuclis: l'Oluja
Alta i l'Oluja Baixa. Antigament existien dues parròqueis
i fins dos castells, és a dir dos pobles, un a dalt del
turó sobre el qual es van escalonant les cases del lloc(
el castell de dalt, que fou del llinatge dels Oluja, i
l'altre al peu de la costaen el pla qeu forma la vall del
Sió, aquest segon castell fou dels Agulló i avui en dia
està en estat ruïnós.
D'aquí els noms de l'Oluja de dalt i l'Oluja de baix, tot
i així , antigament els corresponents d'Oluja Sobirana i
Oluja Jussana. En certa manera s'ha mantingut la divisió
en dues parts, i no només en rivalitats ancestrals, sinó
fins i tot en el nom, el plural de Les Oluges, és el
resultat de la unió dels dos antics pobles, i fins i tot a
vegades s'ha continuat usant l'expressió Les Oluges altes
i baixes.
Aquest indret fou bressol de la cèlebre família dels
Oluja, que en conservaren el domini d'ambdós nuclis durant
l'època medieval. A l'època moderna trobem com a senyors
d'aquests llocs els Agulló, els Vega, i al final dels
senyorius, el baró Rocafort.
El nom originari del poble era Oluja en singular, mot que
probablement té alguna connexió amb l'aigua, si oluja
prové d'aluja "bassa d'aigua estancada", ja que fa
uns cent anys hi havia uns grans aiguamolls i fins i tot
unes basses, situades a les Tallades i a les Comes, on es
banyaven els bous. També hi altres teories sobre l'origen
etimològic de les Oluges, com la que pot provenir dels
substasntiu àrab (al-) 'ulúlj, que significa: el lloc dels
infidels fins i tot hi ha una altra teoria en que l’origen
el situen en la llengua basca.
L'església
La història de l'església es troba dividida en tres parts:
L'església antiga: tenia dues campanes grosses i
dues de petites. La nit de Rams de 1678 van robar a
l'església. Hi havia molts altars i alguns retaules, avui
en dia desapareguts. També hi havia banderes, bancs amb
les armes dels dos senyors. L'església nova: Va ser
construïda entre el 1756 i 1763. En el 1810 hi va haver la
guerra de la Independència. Tots els objectes van ser
amagats al terme de Cardona, on el pastor, Eudat
Santurbà, ho custodià, cobrant per la feina que feia. A
l'octubre quan varen entrar els francesos per Solsona, es
va haver d'anar a buscar per salvaguardar-ho de l'expoli
dels ocupants. Però en el 1811 els francesos arriben
finalment a la comarca i van robar el calze, dos copons,
tres crimeres i la plateta de la comunió. Tornen a robar a
l'any 1835, la nit del 8 de juliol de 1889, la nit del 22
de juny de 1932. L'església actual: A causa de la
guerra els soldats van agafar la campana qeu pesava 550
quilos i era de l'any 1890 i la van fondre per fer-ne
armes. Quan es va fer la campana nova, després de la
guerra civil espanyola, van fer una subscripció secreta
per tal de pagar-la, però quasi bé ningú oferia gran cosa,
i els diners no arribaven per pagar la campana. El rector,
llavors, va anunciar que la subscripció seria pública. La
gent del poble en saber la decisió del rector, va córrer a
donar més diners, no fos cas que el veí n'hagués donat més
i ells quedessin com a pobres (Què dirien!!!)
 Curiositats
Temps enrere, el poble de les Oluges estava
dividit en l'Oluja de Dalt i l'Oluja de de Baix. Expliquen que
una vegada, l'alcalde de baix va anar a Lleida per assumptes
oficials, i en arribar-hi va dir: "Yo hablo por arriba i por
abajo", els de Lleida van pensar que es reia d'ells, i fins i
tot el volien tancar a la presó. Al comprovar que l'alcalde
volia dir que ell parlava en nom de les dues Oluges, la de
dalt i la de baix tot va quedar en una anècdota, i un fart de
riure.
Llegendes
L'ermità Joan i la Mare de Déu de Gràcia
Hi havia una vegada, un ermità que es deia Joan
Castellet. En Joan i uns amics seus habitaren en el segle XV
l'ermita de la Mare de Déu Gràcia. El bon home es dedicava a
l'oració, a la contemplació, i a fer el bé a tot aquell que
acudia a ell. La devoció qe sentia per la Verge Maria era molt
forta, de tal manera que no hi havia cap dia que no pregués a
la Mare de Déu que se l'endugués cap al cel. Però Maria no
l'escoltava i ell continuava en aquesta terra, tan plena de
dolors, donat exemple de santedat. El bon ermità un dia,
després de l'oració, es dedicà a tallar una imatge de Maria,
per tal de tenir-la a l'ermita. Com que era l'estiu, ho feia a
l'ombra d'un pi qeu creixia a la rodalia. Però, en Joan va
caure malalt i va haver de deixar de tallar la imatge, i fer
llit. Des del llit estant en Joan no parava d'orar a la Verge.
De cop i volta notà que li entrava una força desconeguda, que
res ja no li feia mal, i que era endut per un desig molt fort
vers el pi que allà hi havia. Notà com una suau melodia, i un
resplandor sortia de la soca del pi. Llavors veia allà a la
soca mateix, la imatge tota acabada, sense que ell hagués fet
res. Aquesta troballa i el fet que ell s'hagués curat de cop,
li donà la seguretat que Maria l'havia escoltat, i que no el
volia prendre sinó que era ella qui volia venir aquí a la
terra a manifestar-se un cop més entre els homes.
Costums
El rei Mixó* (costum a moltes
poblacions de la Segarra)
La nit del 24 al 25 de desembre, és a dir la
nit de Nadal, era típic de deixar el foc encés perquè la Mare
de Déu escalfés els bolquers del nen Jesús. Però el fet a
destacar de la nit de Nadal en aquestes contrades era que hi
havia el costum, que tots els joves solters del poble anaven a
fora pels camps, a buscar "el rei mixó", que per la descripció
sembla ser que és el Pit-roig. Quan el trobaven, l'agafaven i
amb gran gatzara el duin al poble, on l'entronaven i li deien"
El rei Mixó". Després el portaven a missa del Gall, on se
celebrava el naixement del nen Jesús, i allí era ofert a
l'infant i posat posteriorment en llibertat dintre l'església,
com a símbol de la llibertat que Jesús vingué a dur al món.
L'endemà al matí obrien la porta i l'ocell tornava al seu niu.
* mixó vol dir ocell petit (de classe
petita)
Telèfons d'interès
Ajuntament de les Oluges
Adreça:Castell, 2
Telèfon:973 53 00 04
Email: ajuntament@oluges.ddl.net
Horari: dilluns, de 9 a 14 h
Consultori Mèdic
Horari: dimecres 9.30 h
Festes Populars
20/01/2005-Festa de Sant Sebastià, patró del
poble
02/04/2005-Pasqüetes, Festa Major
23/06/2005-Revetlla de Sant Joan
24/12/2005-Missa del Gall i torronada |
