|
Habitants:
462
Altura: 409 mts
Municipi de
Sanaüja
   
Es un dels primers pobles de la Segarra documentats en època
medieval. L'estructura del nucli amb restes de la muralla i
les portals, aixi encara com la majestuosa presència del
castells, ens recorda el passat medieval, quan el castell
formava part de l'anomenada linea defensiva del Llobregós. Fou
durant el decurs del segle XX que Sanaüja va ultrapassar els
limits de la muralla i es va començar a edificar el carrer
dels Valls. A partir del 1950 les noves edificacions es
començaren a situar curiosament en dues zones, on hi ha
indicis de poblament en època íbera, de manera que les àrees
residencials més noves de Sanaüja s'han construit al damunt
dels orígens més reculats de la població.
Al nucli de la vila s'hi arribava únicament a través dels
antics portals de l'època medieval i moderna: el de Sant Roc,
el del carrer dels Escots.
El poble de Sanaüja fou conquerit pel comte
d'Urgell el 951. E l castell de Sanaüja es troba documentat ja
en l'any 1001, en la butlla que Silvestre II atorgà a favor
del bisbat d'Urgell, del qual en depenia l'església.
El convent
L'ermita i la propietat van ser cedides el 1665
a l'orde dels Agustins, que a l'any en el 1735 van edificar un
convent, i més endavant una església gran que porta la data de
1773. La primera comunitat de l convent estava formada per un
prior, dos sacerdots i un coadjutor. Aquests es dedicaven als
sagrats ministeris, i tenien escola de primera ensenyança de
llatí. Al 1800 la comunitat va haver de marxar degut a les
persecucions. Un cop fora els frares , el batlle va fer tapiar
l'església i el convent. Poc després l'Estat es feu càrrec de
l'edifici i el vengué a AntonI Purroy l'any 1844. Els veïns de
Sanaüja indignats, es varen armar i amb el rector davant
intentaren fer-se amb el convent. Finalment uns quants es
varen unir per comprar de nou el convent cinc setmanes després
que ho hagués comprat Antoni Purroy.
 Mites, llegendes i tradicions
Sant Antoni
El dia 17 de gener , tot el poble anava a missa
"fins i tot els rucs!" deien, referint-se als animals que per
Sant Antoni Abat es beneïen. Aquesta benedicció tenia lloc al
santuari del Pla, i en acbar es donaven els tres tombs.Abans
de tornar cap el poble, es menjava coca, figues seques i es
bevia mistela, acabat això es tornava al poble on es
participava al joc de la paella. Aquest joc consistia en tenir
penjada una paella d'una corda que anava de cantó a cantó de
carrer, la paella estava untada amb betum negre i bitxo, al
cul de la paella hi enganxaven dues pessetes de plata, i
s'havia d'agafar, muntat a cavall, les dues pessetes amb la
boca. Qui ho aconseguia es quedava les dues pessetes i li
regalaven 2 pollastres. Després de dinar es feia ball, conegut
com el ball del compromís, ja que les noies agafaven compromís
i era la balladora d'un noi concret durant tot el carnaval.
Carnaval
Per carnaval, hi havia una tradició molt
peculiar, que era la de fer una guerra de cendra. La gent
abans cuinava amb fogons de ventall, i dies abans ja guardaven
tota la cendra que podien per aquest dia. Es tirava cendra
pels balcons i per arreu del poble. Els del carrer per tal de
fer arribar la cendra als que estaven als balcons, agafaven un
mocador, l'omplien de cendra i en feien un farcellet per
tirar-lo.
La Festa Major
La Festa Major de Sanaüja és per la Mare de Déu
de setembre, el dia 8. Temps enrere, la festa s'havia
distingit pel ball de Sant Portomicu, que era original del
poble i es va ballar fins el s. XIX i principis del XX. Un
altra tradició eren les danses dels dimonis i capgrossos. El
dimoni balla i a la vegada pega a la gent del voltant, amb una
pell de conill lligada amb una corda. I també pixa damunt la
gent ( de broma, es fa servir una bóta que ho simula)
El judici de Déu
El Senyor de Sanüja/ al poc temps de maridat,/
contra el moro a llunyanes terres/ se n'anava a guerrejar...
A les poques setmanes d'haver-se casat, el
senyor de Sanaüja va haver de marxar cap a la guerra
contra el moro. La seva esposa, que era jove i bonica va
quedar desconsolada. I patia pel fet de no saber de la sort
del seu marit. Cada dia des de que el seu marit va marxar,
ella pujava a la torre del castell, des d'on es veia una gran
extensió de terra, per tal de veure si tornava el seu marit.
Durant un temps s'escrivien per dir com anaven les coses tant
a la guerra com en el castell. Al cap de 9 mesos que el senyor
hagués marxat, va néixer el seu primer fill, un nen. Durant
l'ausència del senyor, el germà d'aquest no parava d'insinuar-se
i fer peticions deshonestes a la jove esposa, i ella només
feia que donar-li negatives, era tal el seu acosament, que la
senyora havia pensat en tancar-lo al calabós, però no tenia
proves per a fer-ho. Un dia el cunyat, va agafar l'anell de
casada de la senyora mentre ella dormia i el va enviar junt
amb una carta al senyor, aquesta carta deia: "estimo un altre,
t'enganyo". Quan el senyor de Sanaüja va llegir la carta, va
plorar de ràbia, rebre aquesta notícia havia estat pitjor que
si hagués rebut la mort per part dels sarraïns. Li faltà temps
per ensellar el cavall i anar cap al castell.
"el corser corre que corre/ plans i serres
travessant,/ la crineraal vent desfeta/ els narius com dos
volcans,/ cada casc i ferradura,/ polseguera d'espurnalls"
Quan va arribar al castell, la seva jove esposa
amb el seu fill en braços, anà corrent a rebre'l, però no
trobà ni petons ni abraçades per part del seu marit, que ofès
per la carta la va rebutjar.Li va arrencar el fill dels braços
i li digué: "Demà al matí moriràs. Pots confessar-te aquesta
nit si vols". Ella no entenia res del que passava, i amb el
cor destrossat i els ulls plens de llàgrimes els guàrdies la
portaren a la capella amb el seu confessor. Allà el capellà li
explicà que el motiu pel qual era condemnada era l'adulteri,
ella digué que allò que ell deia era mentida. El capellà la
deixà sola amb la imatge de la verge. La noia pregava a la
verge dient: "Mare meva, vos sabeu la veritat de tot, pel meu
fill us pregko que vulgueu salvar-me de la mort i que
resplandeixi la meva innocència." Poc després entrà el senyor
a la capella i atret per una força anà cap a la imatge de la
Verge, i aquesta amb una veu molt dolça li digué: "la vostra
esposa és innocent". I ell va respondre: "No ho crec". Al dir
això, la noia es va sorpendre, ja que ella no havia sentit a
la verge. Ja era matí, i el senyor manà preparar una gran
foguera per cremar la seva esposa, que ell creia adúltera.
Arribà el botxí amb la noia per tirar-la a la foguera, mentre
el poble sencer murmurava i demanava que no ho fessin, ja que
coneixien el bon fer de la senyora i la creien incapaç de
cometre adulteri. Finalment el botxí la tirà al foc, però
succeï el miracle esperat, les flames es partiren en dos, fent-li
pas sense cremar-la. El poble cridà: "Judici de Déu!, Judici
de Déu!". Mentre el cunyat queia des de la torre més alta del
castell, morint en la seva caiguda. L'espòs demanant perdó a
la seva esposa l'abraçà i ella el perdonà. I diuen que van ser
molt feliços
Mentre en el cel canten els àngels/ les
lloances al gran Déu/ i en la terra també canten/ els
vassanlls i els cavallers
Telèfons d'interès
Ajuntament de Sanaüja
Telèfon/ Fax: 973 47 60 08
Adreça: Bassal, 4
25753 Sanaüja- Lleida
e-mail. ajuntament@sanauja.ddl.net
Festes Populars
17/01/2005-Sant Antoni Abad
28/03/2005-Aplec a Santa Maria del Pla
22/05/2005-Festa de Santa Rita
08/09/2005-Festa Major
|
Torre de Lloberola
