|
Habitants: 1110
ha
Altura: 488 mts
Municipi de
Torà -
www.llobregos.net
   
Informació facilitada per
www.viladetora.net
 
La vila de Torà es troba situada al peu de la
serra de l’Aguda, entre els riu Llobregós i la riera de
Llanera. El Llobregós va d’est a oest, formant una llenca que
s’allargassa lleugerament perpendicular en el límit
septentrional de la Segarra, amb uns trets paisatgístics,
topogràfics, geològics i gastronòmics diferents de la resta de
la comarca.
Al llarg de la línia que forma aquest riu, durant el segle X,
hi havia la frontera entre els comtats cristians i el món
islàmic. Al nord, els cristians; al sud, els sarraïns. També
distingeix clarament dos paisatges; en la part de dalt, boscos
i masies aïllades; en la part de baix, on s’assenta la majoria
de l’actual població, s’estenen les suaus ondulacions
cerealístiques de la Segarra.
La vila de Torà és la localitat més important i dinàmica
d’aquests contorns fruit del seu creixement industrial, cosa
que no li ha fet perdre l’aspecte eminentment agrícola i
ramader de típica vila de la Segarra. Torà té el seu origen en
època medieval, els carrerons estrets del barri vell, coberts
de porxos, silenciosos i tranquils, en són un clar testimoni.
El nucli antic de la població mostra un clos semicircular ,
format al redós de l’antic castell, avui centrat en l’església
de Sant Gil.
La zona esportiva es troba repartida en dos
espais diferenciats:
- El polisportiu cobert, situat al costat de les Escoles
- Esports a l'aire lliure: formada pel camp de futbol, les
piscines, les pistes de tennis i el camp de bitlles, situada
al camí de Cellers (imatge superior).
La zona de lleure, situada al costat, compta amb un Parc .Un
altre lloc, recomanat per a les tardes d'estiu és la Font dels
Dolors, situada a menys d'un km sortint per la carretera de
Solsona.
La vila de Torà la formen tres varris: Voliacs,
Calderers i Paperins.
El Call Jueu de Torà
Fotografies
L'antic call jueu de Torà
(la Segarra) es localitza a l’actual carrer Nou, en ple
nucli antic de la població. S’hi accedeix per dos portals, un
de situat a la plaça de l’església i pel portal Nou, amb
entrada per la plaça del Pati. És envoltat de petites places,
carrers estrets i carrerons de fort pendent, que recreen
l’ambient de l’antiga vila medieval.
Molt a prop trobem el vell forn comunal, que avui acull el
museu del pa. Al barri jueu toranès s'hi establí el
primer comerç de la vila. En donen fe les entrades d’algunes
cases que encara conserven la tipologia pròpia de les
botigues medievals jueves, amb l’accés a l’esquerra i el
taulell a la dreta de la façana per servir els clients des de
dintre de la botiga.
Les llindes de moltes cases són també un valuós testimoni material
de la presència dels jueus a la població; en alguns casos
encara tenen gravat el símbol de Jesús, sigla segons alguns
historiadors dels jueus conversos, a més de la data i el nom
del propietari.
Residiren al call famílies benestants de la població,
com el baró de Morrocurt, els Mujal o els Aldabó,
aquests darrers fundadors amb els seus donatius de la botiga
del blat o dels pobres i de l'hospital de la vila.
Informació facilitada per:
Xavier Sunyer - Associació del Patrimoni Històric i Artístic
de Torà.
Informació extreta de:
http://www.lleidatur.com/cat/culturajueva.html
Restes Arqueològiques
Destacar la presència
d'assentaments del neolític-calcolític, localitzats a
diferents balmes com, Fontanet, l'Esterlí i Can Porta (
Torà ), aquesta darrera la més important.
 Costums
Santa Àgueda
Santa Àgueda és la parona de les dones de Torà.
El dia 5 de febrer se celebra la seva festa i durant tot el
dia les dones manen en els afers de la casa i en tot. Les
dones són les que organitzen aquesta festa i consisteix en fer
una missa nom´s per a les dones, un ball en el qual s'escull
l'home més guapo de Torà d'aquell any.
La Festa del Roser
Torà, com moltes d'altres viles, celebra la
tradicional festa del Roser. Aquesta festa a més de fer-se la
missa, a Torà és especial perquè aquí es té un ball propi de
Torà: La dansa del Roser. Aquesta dansa és l'últim acte de la
Festa, es balla a la plaça del pati.
El carnaval del Llord i la Llordera
Segons la diversa documentació sobre la
història de Torà, al 1750 ja se celebrava la festa de "La
Llordera", dansa que se suposa que era d'origen pagà i que,
posteriorment se li van donar connotacions religioses al
celebrar-se el matí del dijous gras (dijous llarder).
Aquesta
dansa, que s'ha recuperat la dècada dels 90, es desenvolupava
de la següent manera:
És el carnestoltes més popular de tota la
Segarra. Pels carrers de Torà surten ballant dos personatges,
aquests són el bonic i la bonica, tal i com el seu nom indica
aquesta parella va molt mudada i guarnida, ballant el
contrapunt pel poble al so dels violins. Rera aquesta primera
comparsa del Bonic i de la Bonica, els segueixen, els dos
personatges totalment anagònics als primers, aquests són el
Llord i la Llordera, que van bruts i desmanegats i ballant
d'una manera endimoniada fent mofa de la dansa i de tothom.
Mentre el Bonic i la Bonica, el Brut i la Bruta ballaven per
tot el poble, quatre joves vestits de festa passaven de dos en
dos a cada banda de carrer, que demanaven almoina per als
Bruts, la col·lecta era duta a un altre personatge, que es
deia La Lloca i aquest muntat damunt d'un matxo amb dues
portadores, anava guardant la col·lecta, que seria el berenar
del dijous llarder.Aquesta dansa va quedar paralitzada en
esclatar la guerra civil espanyola (1936) i es va tornar a
reempendre l'any 1990 amb la variació de la data de celebració:
en lloc de fer-se el dijous llarder, se celebra el dissabte de
la setmana abans de Carnaval.
Més informació a
www.brutibruta.com
Llegendes
El Sant Crist
Un bon dia van arribar a Torà sos peregrins,
aquests van demanar allotjament al batlle, i li varen dir, que
si no necessitaven cap imatge d'algun sant, per al poble
l'endemà mateix continuarien el seu peregrinatge. El Batlle
els va allotjar a casa del mosso dels consellers. Un cop
allotjats el batlle i el mosso van a veure el rector, i li van
explicar que hi havia dos peregrins que s'oferien a tallar una
imatge d'algun sant per al poble, si ho volien i que si no
continuarien el seu viatge. Van acordar anar a buscar els dos
peregrins per demanar-los quines condicions necessitaven per
esculpir un Sant Crist. Els pelegrins, van demanar una estança
gran, menjar i beure per nou o deu dies, i que ningú els
espiés. El dia que feia nou, una veïna que es moria de
curiositat, va anar a espiar pel forat del pany. i hi va veure
la imatge del sant crist esculpit eu era preciossissim, però
els pelegrins ja no hi eren. La dona va anar a avisar al
batlle, al rector i a tot el poble. A l'endemà mateix van
traslladar la imatge des del castell o estava fins a
l'església.
La Creu de Sant Ramon
Quan es va morir Sant Ramon, el Vescomte de
Cardona, els mercedaris i els veïns del Portell, es disputaven
les despulles del sant. Per acabar amb la discussió varen
decidir, posar el taüt del sant damunt d'una mula cega i vella
amb el ronsal lliure al coll, van deixar qeu la mula seguís el
seu instint i allà on es parés la mula s'edificaria el
sepulcre del sant. La mula va sortir de la vila de Cardona,
arribà a Bargús, donà una volta i marxà, després arribà a Torà
donà dues voltes i marxà ( Torà està a 25 Km de Cardona), fins
que arribà al Portell en un plà on hi havia l'ermita de Sant
Nicolau. Allà la mula donà tres tombs i caigué morta en sec, i
es feu el sepulcre allà mateix, i més tard el santuari. En
record i com a testimoni del pas de la mula amb el cos del
sant hi ha una creu a la Plaça del Dr. Esteve que recorda
aquell fet.
La Roca Cavallera
En el camí que va de Torà a Biosca, a mitja
hora de Torà, hi ha una roca que té una forma molt peculiar i
es distingeix de les altres, aquesta li diuen la Roca
Cavallera. La llegenda ens diu que una vegada un cavaller
desconegut, es va veure perseguit i atrapat pels seus enemics,
en temps de guerra, i aquest cavaller amagà el tresor que
portava al peu d'aquella roca. El tresor estava format per
monedes d'o embolicades amb una pell de bou. Amb el temps
molts han cavat per veure si trobaven el tresor, però mai
ningú l'ha trobat.
El pontet del diable
A Torà hi ha un pont que està construït damunt
la ras de les Pompúries, i la seva finalitat i utilitat era
conduïr l'aigua del rec dels Moriquers, l'aigua del rec dels
Plans de Fontanet, a les terres de Solibernat. La llegenda diu
que en aquell lloc sota del pont, el diable feia els mals
tractés amb la gent de mala fe.
Telèfons
d'interès
Ajuntament de Torà
Adreça: Pl. de la Vall, 1
Telèfon: 973 47 30 28
Email:
ajuntament@tora.ddl.net
Bombers
Sant Gil,
s/n
973 47 33 80 Emergències 973 47 34 96 - Torà -
Consultori Mèdic
Pl. del Vall, 1
973 47 33 33
Horari: de dilluns a divendres de 9 a 20 h
Transports
Autocars R. Prats-Serrat
Pol. Ind. L'Aguda, 2, Cra. Calaf nau 2
973 47 35 90
Taxis i grues Toranès
Av.Calaf, 3
973 47 30 80
Piscines Municipals
Pl. de l'Alcaldesa, s/n - Torà -
973 47 35 04 -
Festes
Populars
28/03/2006 - Aplec.
Dilluns de Pasqua Florida
12/10/2006 - Aplec del Pilar
|
