|
Habitants: 50
Altura: 480 mts
Municipi de
Torà
 
   
Informació facilitada per
www.viladetora.net
El terme de Vallferosa, que comprèn l'antiga Vallis Frauosa i
les costes de Santa Maria (per on passa la carretera a Torà),
és la zona més agresta i àrida del municipi formada per masos
disseminats: Piteu de Munt, ca l'Aranya, cal Pla, cal Jordi,
mas Pallarès, Comabella, Socarrats ( d'època medieval),
Clavells (paradigma de mas post-remença), cal Cristòfol i
Bellera. Cal Cristòfol ha estat transformada en
casa-residència de pàgès, coneguda amb el nom La Collita.
De l'antic castell de Vallferosa, resta l'enorme torre mestra,
rodona i emmerletada, d'uns 30-32 m alt, molt ben conservada.
Al costat hi ha l'antiga església parroquial de Sant Pere de
Vallferosa, construïda de nou el 1698. El 1940 fou adoptada
com a temple parroquial l'església de Santa Maria ( o de sa
Serra), situada al peu de la carretera de Solsona a Torà, que
continua essent el centre de les poques cases habitades de
Vallferosa i de la propera barriada de Puig-redon.
Enmig d'un paratge abrupte i boscós s'alça imponent la torre
rodona i emmereltada, que fa un 32 m d'alçada i probablement
fou edificada entre els segles IX-XI. Es remarcable l’església
barroca de Sant Pere, edificada el 1698 pels jesuïtes de
Betlem, de Barcelona, sobre una capella romànica. L'indret
documentat al segle XI, va estar sota el domini del llinatge
homònim i posteriorment, va passar a mans dels Ribelles, els
Brull i els Cardona. Al començament del segle XVII, la baronia
de Vallferosa pertanyia a Cristòfol de Gironella, ciutadà
honrat de Barcelona.
L'alt domini del castell de Vallferosa (esmentat ja el 1052)
fou dels comtes d'Urgell i després del comtat i ducat de
Cardona, on s'integrà posteriorment a la batllia de Torà. En
foren feudataris Ramon de Camporrells (1166) i Ramon de
Ribelles (1166), que la vengué a Bernat de Granyena (durant
alguns anys la comanda templera de Granyena en rebé els
fruits). Al segle XIV s'hi establí la nissaga dels Brull (es
conserva un sarcòfag de Bernat del Brull al Museu Diocesà de
Solsona). La baronia de Vallferosa era el 1603 de Josep de
Ferrer Ferrera i al segle XVIII de Cristòfol de Gironella,
ciutadà honrat de Barcelona.
L'església fou cedida el 1109 a Santa Maria de Solsona per
Guerau Ponç i Ramon Rotllan, amb la seva muller Adalgarús, amb
els delmes i serveis que havien de fer els homes. L'església i
les seves terres continuaren en mans dels bisbes d'Urgell
(després de Solsona). Els jesuïtes de Betlem de Barcelona
feren alçar, el 1698, l'església que actualment es troba en
runes.
Restes Arqueològiques
Aquesta zona fou molt poblada com indiquen les nombroses
restes, la majoria en pèssim estat de conservació. Assenyalar
els jaciments del vilatge dels Nens Xics, el de Clavells i el
dels Armants; les necròpolis del Clot dels Nens Xics (s.
VIII-X), de Clavells, les tombes de la Vilella i la isolada de
Bellera, totes elles entallades a la roca. També les restes de
l'antic castell de Bellera. |
