|
Habitants: 36
ha
Altura: 635 mts
Municipi
d'Estaràs
   
Territori cobejat per àrabs i cristians de l'antiga Marca de
Berga, zona fronterera i de lluites entre les tropes
del-Mansur i els Comtats catalans. Cruïlla de diferents
civilitzacions. La comarca de la Segarra es converteix a
partir del segle XI en un baluard per a la reconquesta de les
terres ocupades per l'Islam, així van ser formant-se aquests
pobles, en els cims de pujols, que servien alhora de torres de
vigilància i defensa, amb els seus castells, torres i poblats
fortificats orientats al Sud i que ens han arribat fins als
nostres dies, com el poble de Vergós Guerrejat.
Poble aturonat a la Solana de la costa de Freixenet, damunt la
carretera de les Oluges a Sant Guim. Presideix el poble,
l’església parroquial de Santa Magdalena, d'estil neoclàssic,
i els majestuosos murs del castell, construcció medieval
reformada durant el segle XVI. Des del començament del segle
XII hi ha noticies d'un llinatge que havia adoptat el
patronímic Vergós, però durant el segle XIV el castell apareix
en mans dels Oluja. Als darrers temps dels règim senyorial, el
marquès del Capmany era senyor d'aquest indret.
 Mites, llegendes i costums
L’origen del poble no se sap ben bé, però es creu que és
d'abans dels moros. Anteriorment havia dut el nom de Vergós de
la costa, però després canvià el nom degut al fet que a
Montfalcó Murallat, s'hi van instal·lar els moros. Quan ells
sortien en so de guerra i en forma d'escaramusses, portaven el
terror als nadius, per on passaven només deixaven desolació.
Ho saquejaven tot i ho deshonraven tot. D'aquí el nom de
Vergós Guerrejat.
En un paret del castell encara hi ha un cap de moro fet de
pedra, que surt de la paret, això és un indicador que s'hi va
instal·lar un moro. I a la vora del poble hi havia una
escampada de masies, que tenien el nom de"GERICÓ".
Sant Sebastià era festa votiva a causa de la pesta.
La tradició dels pardals i els prometatges
Per la nit de Nadal els nois joves sortien a buscar pardals,i
els regalaven a les noies joves. A l'hora de la missa del gall
les noies deixaven anar els pardals. La noia que deixava anar
un pardal volia dir que estava promesa o bé enamorada, i la
que no deixava cap pardal, significava que no estava ni
enamorada ni promesa. L'endemà de Nadal les majorals anaven
per les cases i feien saber qui anava amb qui.
Monuments que podem visitar
Església de Santa Maria - Segle
XI.
Església de Santa Magdalena -
Segle XVIII (Neoclàssic)
Castell de Vergós - Segle XVI
Telèfons
d'interès
Ajuntament d'Estaràs
Adreça: Pl. Església, 1
Telèfon: 973 55 63 88
Email: ajuntament@estaras.ddl.net
Horari: dimarts, dimecres i dijous, de 10 a 13 h dijous,
de 15 a 22 h divendres, de 9 a 13 h
Consultori Mèdic
Pl. de l'Església, 6
973 55 63 88
Horari: dijous, 12,30 h (cada quinze dies)
Festes Populars
23/06/2005-Revetlla de
Sant Joan
13/08/2005-Festa Major. Sopar de germanor i ball
|
