De la carn del porc és del que trobem més varietat de productes, ja sigui botifarres, llonganissa, conserva en salat, secallones, xoriços… És freqüent que a molts pobles encara es faci la matança del porc cada any i se’n faci tot el ventall de productes. També es pot trobar a molts pobles com ara Sant Guim de la Plana, Torà, Sant Antolí, Granyena i, per descomptat, les dues viles més grans, Cervera i Guissona, botigues d’embotit casolà; aquí sí que no hi ha ni conservants, ni colorants, ni estabilitzants. Les llonganisses (botifarres crues) són unes de les protagonistes de més èxit de l’embotit del porc, boníssimes per fer a la brasa o bé fregides a la paella. Com a plat típic de la Segarra podem degustar l’ofegat de la Segarra, fet a base de porc.

Si es va als mercats que setmanalment es fan a la comarca, es poden trobar fruits de l’horta acabats de collir provinents de tota Lleida. Per trobar hortalisses fresques també es pot anar a les botigues dels pobles on algun pagès porta cada dia part de la collita.

Voleu anar algún mercat de la Segarra?

A  la Segarra també és típic menjar cargols i hi trobarem diferents llocs on menjar-ne. Com a curiositat, a Cervera es poden trobar cargols collits del tros, no de granges, i tant poden ser el bover, com el vinyal, tots d’una qualitat excepcional. Per la Fira de Sant Isidre de Cervera, l’any 2005, es va celebrar el primer Mercat del Cargol on es venien, a més del cargol, tot el que envolta aquest món: cargoleres, pals per menjar-los, receptes, llaunes…

La Segarra és terra de caçadors. S’hi caça tant el conill de bosc o la perdiu, com el senglar. En temps de caça, es pot trobar algun restaurant o fonda que cuina aquestes especialitats. El conill es fa amb herbes aromàtiques, la perdiu a la vinagreta i el porc senglar estofat, encara que també podem trobar el conill estofat.

A les fleques i pastisseries trobem els panadons, que es poden descriure com una “panada” de pasta de pa molt fina i torrada farcida d’espinacs, panses i pinyons. Es troba també el “coc”, o “coca de recapte”, que és una coca on al damunt hi ha pebrot, albergínia, llonganissa o arengada, encara que també se’n troba de carbassó i ceba o bé d’altres verdures i condiments. Tot i que sembla un menjar molt senzill, és curiós el fet que cada lloc on es fa, té un gust i una característica que el diferencia dels altres.

És bastant conegut els Aromes de la segarra, un licor estomacal fet a base d’herbes de la zona. També a Guissona es pot trobar ratafia artesana, feta de nous verdes. A l’Ametlla de Segarra s’elabora un vi totalment ecològic anomenat com la zona que ocupa: Comalats

On podem comprar els licors d'herbes típics de la Segarra?

La Segarra pot presumir de tenir bons pastissers artesans, que encara que segueixen les tendències pastisseres i fins i tot en creen de pròpies, no han oblidat mai la pastisseria clàssica sense modificacions. A Cellers (municipi de Torà) s’elabora xocolata.

Cal destacar el pa i el pa de pessic de Sant Guim, les plomes d’àngel, els nevats, les savines i les morenetes, sense oblidar els carquinyolis de Guissona.

A Freixenet trobem la “fàbrica” de productes làctics artesans El Pastoret de la Segarra. Els seus productes es caracteritzen per l’absència de conservants i per seguir el procés d’elaboració artesà tradicional. Són coneguts també els seus iogurts naturals i el seu formatge fresc.

A Sant Guim de Freixenet i a Sant Antolí, hi ha dos elaboradors de mel, que es comercialitza per tota la comarca.

A la Segarra també hi ha algun molí d’oli d’oliva, que en l’època de premsada venen l’oli al públic. A la Cooperativa de El Canós trobem oli d’oliva de primera qualitat. Si es vol trobar més oferta d’olis ens podem arribar a les comarques veïnes: l’Urgell i les Garrigues.